«A l'hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid.»
Josep Pla, El quadern gris
dilluns, de gener 02, 2006
Cos mortal
Passejar per la València tradicional (sobretot pel Carme, Velluters, Russafa, el Grau i el Cabanyal) és constatar una ciutat que s'acaba...
No s'acaba, "l'acaben". I, com vam estar comentant aquell dia, els buits que van deixant pels barris (cases, edificis, solars enderrocats) no tenen tan sols ni l'èpica de la tragèdia: una guerra, una catàstrofe...perquè l'especulació no té cap èpica.
Malauradament, sí. Però no només València ciutat, sinó també els pobles. ¿O és que al teu no ha caigut ja alguna d'aquelles cases emblemàtiques de la teua infància? Ai, mare, quin desgavell... http://la_mirada_liquida.blocat.com/archives/1117/20050302
.jpg)
4 comentaris:
No s'acaba, "l'acaben". I, com vam estar comentant aquell dia, els buits que van deixant pels barris (cases, edificis, solars enderrocats) no tenen tan sols ni l'èpica de la tragèdia: una guerra, una catàstrofe...perquè l'especulació no té cap èpica.
Malauradament, sí. Però no només València ciutat, sinó també els pobles. ¿O és que al teu no ha caigut ja alguna d'aquelles cases emblemàtiques de la teua infància?
Ai, mare, quin desgavell...
http://la_mirada_liquida.blocat.com/archives/1117/20050302
Ups, perdó: http://la_mirada_liquida.blocat.com/post/1117/18463
I què fem per evitar-ho?
Publica un comentari a l'entrada